Zona urbana

Situació geogràfica, estructura territorial i morfologia del terreny

Polinyà té 8.383 habitants (2017), una superfície de 8,79 km2 i una densitat de població de 953 hab./km2 . En plena Depressió Prelitoral, a una altitud de 123 metres sobre el nivell del mar, està situat a l’àmbit nord-est de la comarca del Vallès occidental, limitant amb la comarca del Vallès Oriental. El municipi confronta a migdia amb el terme de Santa Perpètua, a ponent amb el de Sabadell, al nord amb el de Sentmenat i a llevant amb el de Palau-solità i Plegamans.

L’orografia és força planera en tot el terme municipal, el que ha fomentat, a diferència de la resta dels municipis de l’entorn, un desenvolupament urbà força compacte: el terme comprèn el poble de Polinyà, cap de municipi, la urbanització Serra Maurina, quatre polígons industrials i diversos masos. La urbanització de Serra Maurina té 141 habitants i està situada al nord-oest del terme municipal, fent límit amb el municipi de Sabadell.

El municipi està situat a la dreta de la riera de Caldes i és travessat per rieres de cabal escàs, que pertanyen a la conca hidrogràfica del Besòs, ja sigui directament, ja sigui a través de la riera de Caldes. Pel que fa a les comunicacions, el municipi és travessat d’oest a est per la carretera C-155 de Sabadell a Granollers. De nord a sud, travessa el terme la carretera B-142 de Sentmenat a Santa Perpètua, la qual, abans d’arribar a aquesta població, ja fora del terme de Polinyà, enllaça amb la carretera que duu a Mollet. Pel sud del terme municipal discorre l’autopista AP-7 (França - Algecires) i per l’est la carretera C-59 (La Llagosta – Eix transversal).

A nivell econòmic, des de la web de l’Ajuntament es destaca que “fou un municipi agrícola, on s'hi cultivaven cereals, vinyes i horts, on antigament cada casa tenia un "mot" amb el qual se la coneixia, on a l'època de segar es feien torns per batre a les eres i on les festes gairebé sempre giraven a l'entorn de fets religiosos. Però al segle XX, entrats els anys 60, el municipi va començar a transformar-se amb la implantació de les primeres indústries (Inerga, Hempel, Tofoga, Brabantia...) fins esdevenir el que és actualment: una vila residencial, amb una important instal·lació d'indústries ubicades en diferents polígons”.

En aquest sentit cal destacar que la superfície agrícola i forestal es troba al voltant del 60% de la superfície municipal, mentre que la superfície industrial suposa més del 25%. Pel que fa a les tipologies urbanes, a més de la gran superfície industrial es localitza un nucli urbà amb petits eixamples al nord (Can Serra) i oest (amb només algunes parcel·les construïdes) i una urbanització al nord-oest. Es destaca també el parc central, un àmbit verd de gran extensió al centre nord del nucli que connecta diversos àmbits, i que presenta el major pendent (en sentit est – oest) de la zona urbana.

Estructura i distribució de la població

La població (polinyanencs) en el fogatjament del 1553 era de 18 focs i el 1719 hi havia 134 habitants. Després d’una davallada entre el final del segle XVIII i el principi del XIX la població tornà a augmentar. El 1860 era de 455 habitants. A causa de la crisi de la fil·loxera, aquesta xifra baixà a 382 habitants el 1900. La recuperació demogràfica no es tornà a iniciar fins a la segona meitat del segle XX: el 1920 hi havia 470 habitants, que havien ascendit a 533 habitants el 1936. Amb 442 habitants el 1950 i 464 habitants el 1960, és a partir d’aleshores que s’inicià el gran augment demogràfic, per raó de la mà d’obra que requerien les noves indústries que s’instal·laven a Polinyà, cosa que implicà que en poc temps es quadrupliqués la població per l’afluència de treballadors forasters. Així, el 1970 hi havia 1 168 habitants, el 1975 n'hi havia 1705 habitants, 2 321 habitants el 1981 i 3 385 habitants el 1991. Des de la dècada del 1990 la població ha continuat creixent any rere any i l’any 2017 s’assolí la xifra de 8.383 habitants.

Pel que fa a la densitat de la població, el valor actual es situa en 954 habitants per cada quilòmetre quadrat, un 40% menys densitat que la meitat que la mitjana de la comarca (1.561 hab./km2 ).

La piràmide de població de Polinyà presenta una forma similar a la del Vallès Occidental i la de Catalunya. La població de menys de 15 anys representa el 22% de la població, la franja entre els 15 i els 64 anys suposa el 68% i la població major de 65 anys el 10%.

La població de Polinyà presenta, respecte els àmbits de referència, un major percentatge dels grups d’edat joves en detriment dels grups d’edat més avançada degut a l’arribada les darreres dècades de població jove en edat de procrear.

Centres d’atracció i generació de viatges

La majoria dels centres generadors i d’atracció de desplaçaments del municipi estan situats al nucli urbà. D’aquests centres se’n destaquen uns quants que, degut a la seva naturalesa, generen un volum de desplaçaments superior a la resta. -

Els centres educatius. Els centres educatius es troben en els extrems nord i sud del nucli urbà. L’escola bressol i l’institut es troben a la part nord (al barri de Can Serra), mentre que les d’educació primària es troben al nord (també a Can Serra) al sud-oest (Av. Lluís Companys) i al sud-est (Passeig de Sanllehy). La presència d’aquestes escoles provoca un increment elevat dels desplaçaments a les hores punta (entrada/sortida dels nens a l’escola) als carrers que hi donen accés, tant a peu com en vehicle motroitzat. La resta del dia aquests vials (exceptuant l’Avinguda Catalunya) suporten una intensitat diària total inferior als 500 desplaçaments. Aquestes puntes provoquen problemes puntuals de seguretat viària, degut a la interacció en un mateix punt dels vehicles i els vianants (inclosos nens i adolescents) que arriben i surten de l’escola. - Zona esportiva municipal, concentrada bàsicament en dos punts: per una banda, el camp de futbol i, per l’altra el pavelló esportiu, gimnàs i piscines.
El pavelló està bastant cèntric, al C/Onze de setembre, mentre que el camp de futbol es troba a l’extrem sud-est, al passeig de Sanllehy.

CAP. L’equipament sanitaris se situa al costat del pavelló, al C/Onze de Setembre. Aquest àmbits atrau desplaçaments constants a peu (especialment de gent d’edat avançada) i en vehicle motoritzat. - L’eix comercial dels vials C/Cadí i C/Onze de Setembre i la Ctra. de Sentmenat. Aquests dos trams concentren la major part de comerços i absorbeix la major part dels desplaçaments a peu i en vehicle privat que es realitzen en el municipi. - Ajuntament i policia. Els principals equipaments administratius es localitzen al C/Onze de Setembre, al costat de la zona comercial. Cal dir que en aquest àmbit hi ha abundants places d’aparcament lliure, de manera que no hi ha dèficit d’aparcament en cap moment del dia. -

Polígons Industrials. Ocupen la major part de la superfície urbanitzada, es localitzen al llarg de tot el municipi però es concentren a la zona sud. El polígon de l’est és l’únic d’execució recent, de manera que tots els vials compleixen els requisits mínims d’accessibilitat per a les diferents xarxes de transport, mentre que la resta, més antics, presenten diverses problemàtiques d’accessibilitat, seguretat i manteniment. - Mercat setmanal. Es realitza el dilluns i s’ubica a la Rambla de Rafael Casanova de 7.30h a 13.30h. Consta d’unes 30 parades i predominen les parades de roba de dona, roba infantil i juvenil, fruita i verdura, tèxtil de la llar, calçat, embotits i formatges. -

Edificis religiosos. Atrauen viatges durant les celebracions litúrgiques, es localitza a l’àmbit oest del municipi, al Passeig de l’Església de Sant Salvador, actual s'ha transformat per successives reformes, no obstant això conserva encara part de la primitiva estructura romànica d'una sola nau amb volta de canó, un absis semicircular adornat amb arcs llombards i un campanar de base quadrada. En les seves parets encara poden distingir-se les restes de pintures romàniques murals de la primera meitat del segle XII atribuïdes al ‘mestre de Cardona’10​ que van ser extretes de l'església durant la primera meitat del segle XX i traslladades al Museu Diocesà de Barcelona.

*​Article obtingut de Diputació de Barcelona