La meva família no va ser una excepció, durant l'èxode rural es va trencar en tres parts: el meu germà gran amb els avis, el meu germà petit amb els pares i jo amb els meus padrins de bateig, allí vaig estar fins als 13 anys. Quan els pares van poder estalviar per llogar un habitatge, van unificar la familia.    

                                      .
Molts nens de la meva generació deguts l'èxode rural, van estar durant algun temps, fins i tot als orfenats o amb els avis, per la precària situació econòmica dels emigrants del camp.

Els meus pares van llogar la tenda del Sr. Esteve al carrer del Sol (se la coneix per la casa de la Carmina). Jo als meus padrins, els estimava com si fossin els meus pares, és per aquest motiu, que sento aquest amor tan gran, pels pagesos i tot el que envolta el món rural, perquè van ser ells qui em van fer arrelar aquests valors i coneixements.      

          .
Per raons que ara no venen al cas, sempre he estat lligada al món agrari i he participat en diferents processos, sobretot en la lluita per la concentració parcel·lària dels Monegres a l'Aragó, lluitant per poder aconseguir, que aquesta zona seca fos de regadiu. Avui dia és una zona agrària on creix de tot, degut ha la canalització del aigua, i sobre tot per aconseguir la concentració parcel.lària, va costar més de 20 anys dur-la a terme.

​

Explico aquesta petita història, com a introducció. Perquè crec que es important saber de on venim, on estem i on volem anar. Sovint la gent, et fa queixes, en privat, quan tenen problemes, moltes vegades, han trucat a la meva porta, per explicar-me la seva versió dels fets, han estat hores, parlant-me dels seus problemes particulars, i demanant-me el meu criteri, per veure si els podia ajudar,amb alguns del temes que portaven entre mans, he fet gestions, inclús per solucionar alguns dels seus problemes, de treball, polítics, econòmics, ajudes per dur a terme les seves tasques, sobre tot a nivell gràfic.
Ha canvi he rebut informació de primera ma i he anat adquirint un coneixement mes ampli del medi.
No puc dir que aquets punts de vista, siguin del tot reals, però si que es el que senten i volen i agraeixo la confiança que me han donat.

 

Mai he tancat, la meva porta a ningú, és més sóc del parer que tothom és bo mentre no em demostri el contrari, puc dir, que dono fe de aquesta dita castellana (no pidas a quién pidió etc…), és més ara que ja sóc gran, moltes vegades en sorprèn lo poc agraïdes i egoistes que són algunes persones i es clar que el que jo estic disposada fer, molts no estaran mai disposats ha tornar.
Malgrat això, alguns amics i familiars, sempre estan quan els necessites i et fan detalls que et que t’en oblides de totes les decepcions que et depara la vida.
 

Jo, tinc una germana la Ester i la seva filla que tenen una discapacitat física la meva família, ha tingut que lluitar molt per la integració d´aquests nens especials, que tothom rebutja. La gent que t´aquest problema sap de que parlo, per que treballen per la integració de aquets nens dintre de la societat..Queda tan per fer, no se si podré ajudar a la Marta com vaig fer amb la meva germana. Sol tenim que tenir present un lema.