top of page

Inici » Zona urbana » Antic museu

Antic museu

PROPOSTES:

1.Restauració de les antigues instal·lacions, buscar espònsors per restaurar-lo.

2. La casa de l'antic museu es podria fer servir per fer una permuta amb casa del costat, dels germans Enriquez i així unir les dues propietats, fent dues plantes, una pels germans Enriquez i l'altra pel futur museu.

Cada planta podria entrar per un carrer diferent i d'aquesta manera ser independents les dues plantes, aquesta obra podria ser viable amb una permuta amb els germans Enriquez, a l'ajuntament no li costaria diners, es respectaria el centre històric, tindríem un museu a Polinyà i de passada faríem suport al centre històric i així evitar l'enderroc de les cases velles, aquesta proposta li vaig fer al Rafa Enriquez i la considerava viable. Sols caldria que els responsables polítics es posessin d'acord (solució anticrisi).

3. Can Serra també podria acollir la seu del futur museu, creant un espai polivalent com van fer a Palau de Plegamans, amb la masia de Can Cortés, dintre de la masia es podria crear una escola taller, la ubicació de l'associació de veïns de Can Serra, etc. Segons el Javi Silva AQUESTA MASIA ÉS RECONSTRUIRÀ AMB UN FUTUR ESPERO QUE SIGUI VERITAT.

1_antic museu_Polinya Parc Agrari.jpg
2_antic museu_Polinya Parc Agrari.jpg

Torre Martí

4. Al carrer del pont també hi ha l'antiga casa del Pont propietat del Jordi Bonamich que està en venda, aquesta casa per ser una casa singular dintre del poble també es podria comprar per ser la seu del futur museu, la idea no és tan viable, perquè avui dia els ajuntaments tenen altres prioritats, però si alguna empresa o varies volguessin costejar la compra matariem dos ocells d'un tret, conservant la casa del Pont, reparant un error del passat. No sé pas qui va tenir la idea d'enderrocar el Pont que unia la casa i el barri?

5. He donat una carta amb la convocatòria de la presentació del projecte a la responsable del museu Carme Formigon, perquè faci arribar als membres de la junta aquesta idea i que ells em diguin que en pensen convidant-los a presentar-me les seves propostes sobre el tema que adjuntaré molt gustosament, per fer front comú, al desig que tots tenim de tenir un museu a Polinyà.

6. És trist i deplorable veure que les coses que molts veïns de Polinyà van donar estiguin en caixes al magatzem de sota la guarderia, la brigada i sobretot el que més trista em fa sentir és veure que l'esforç que han fet 

2_antic museu_Polinya Parc Agrari.jpg

els amics del museu, tant els fundadors com els actuals membres, és tan poc valorat. Perdoneu si soc tan crítica, però això sí que crec que ha estat així per falta de voluntat política. Moltes vegades quan he defensat aquesta idea que tinc tan arrelada, alguns no entenen per què defenso i dono suport als membres de la junta, però és tan fàcil la resposta: jo valoro a totes les persones que treballen per un bé comú encara que no pensin com jo, ni siguin de la meva ideologia política. Per aquests raonaments que dono, espero que els polítics actuals, tant els que governen com els que estan a l'oposició facin un esforç per tirar algun d'aquests projectes endavant, i ara no treguin com excusa la crisi, perquè tenim solucions que no costen diners públics.

7. He documentat amb imatges tots els espais que proposo i adjunto la memòria gràfica dels llocs esmentats. Al costat de la parròquia tenim una de les cases més singulars del municipi: Can Marques, propietat de la família Margenat, conservar aquestes cases suposa un gran esforç pels propietaris, alguna vegada havia parlat sobre el tema amb la Sra. Maria suggerint-li la possibilitat de fer un conveni amb l'Ajuntament, creant un marc de diàleg per tal d'arribar a un tracte per la cessió d'aquesta propietat al poble, ajudant a l'actual propietària, amb les despeses que comporta l'arranjament de la finca, alliberant-la de tota mena d'impostos i alguna compensació econòmica, sabem que no son temps de despeses, però les coses es poden fer escalonadament en els pròxims anys. Aquesta casa misteriosa, que connectava amb l'església, segons deia l'Adrià, per un túnel que hi havia al celler, té molts misteris que l'actual propietària, la Pili, ens ajudarà a recordar amb el seu relat.Aquesta casa com Can Querol; sempre ha estat un mas molt ben cuidat, aquest crec que seria segons el meu criteri, el lloc més adient pel futur museu de Polinyà, per la seva història, per ser part de l'antiga Sagrera i sobretot per estar en un lloc, tan estratègic, al costat de l'església Romànica de Polinyà.

Seu de l'antic Museu de Polinyà

Donació de la Sra. Maria Margenat a la Sra. Isabel creadora del grup d'amics del Museu de Polinyà i cedit a l'Ajuntament de Polinyà fins al seu tancament, a causa del greu deteriorament de l'edifici i que ara es troba en fase d'enderrocament.

Actualment, totes les donacions del museu de Polinyà estan guardades als departaments que té l'ajuntament a sota de l'escola bressol, esperant que en un futur pròxim es prenguin les mesures necessàries per trobar un lloc, on tornar a exposar tot el material que tenim i en un futur, quan la gent vingui a veure les pintures Romàniques, de passada podrien veure el museu i gaudir de les pintures que, segons diuen alguns experts, són la capella Sixtina del Romànic Català. Recordeu quan van sortir als diaris perquè estaven exposades a l'expo de Sevilla, jo tinc guardat el diari.
 

Ara fa poc que a l'església tenim un nou capellà, és jove i amb ganes de fer coses. A vegades, per manca de temps de diàleg, perquè els polítics tenen moltes coses a fer i no pensen que de tant en tant, és bo per tots perdre uns minuts i prendre un cafè amb el mossèn; això sota el meu criteri hauria de fer-ho el regidor o la regidora de cultura, malgrat la seva ideologia (no sé quina és, aquestes paraules meves no porten doble intenció) encara que els estaments públics són laics i no tothom és cristià, però sí que com a tradició i molts per convicció, ho som de cristians.
 

El passeig de l'església nou, és un dels carrers més bonics del poble, només veig un inconvenient, per uns quants metres més es podia acabar d'arranjar el trosset de camí que ha quedat per asfaltar darrere l'església i que sortirà al revolt del carrer Major.

Però en un futur això es podria resoldre si es pogués arribar a un acord amb els propietaris de Cal Marquès, i que els terrenys de l'hort de Cal Marquès servissin per construir un aparcament, ja que Polinyà s'ha fet tan gran que quan es fan festes, enterraments, bodes, comunions, etc. costa molt aparcar i fins i tot, circular pel col·lapse que pateix l'entorn de l'església. També es podria obrir un camí al darrere de l'església per aparcar.

 

El bisbat, l'ajuntament, algunes empreses i persones particulars, han fet un gran esforç per aconseguir un patrimoni compartit, com són les obres de restauració de l'església Romànica, conservació i reproducció de les pintures, perquè les següents, generacions gaudeixin d'aquest valuós testimoni del passat, aquest desig al qual molts van contribuir, perquè es portés endavant és un fet. Però crec, que no se li treu tot el potencial que té.

Proposo també dintre del projecte, un itinerari turístic per Polinyà que fomenti la difusió dels llocs emblemàtics del nostre municipi.
Aquestes són les meves propostes que faig extensibles a totes aquelles persones que aportin alguna solució, idea, projecte, espònsors i a més a més, que vulguin col·laborar en el projecte del museu.

Però sobretot va dirigida a les autoritats competents i als amics del museu que tant saben sobre el tema i segur que tenen moltes coses a dir.

També he fet arribar a la parròquia i al mossèn la carta del futur Polinyà Parc Agrari convidant-lo a la reunió, perquè se senti com un més dels agents socials del nostre poble i no es quedi aïllat en el nucli dels feligresos de la parròquia i comparteixi els seus criteris amb els nostres per construir ponts de diàleg sobre aquestes propostes, ja que ell també està fent gestions, amb el bisbat per promocionar l'església Romànica i les seves pintures.

​

El Sr. Diego Ruiz, va contribuir, amb la donació d'un CD sobre la revista Comarca, al meu projecte Polinyà Parc Agrari. A continuació oferim les imatges:

​
 

​

El Sr. Diego Ruiz va posar música al llibre d'imatges de Polinyà, vull adjuntar aquestes boniques imatges i sobretot fer arribar a la família Serra Bigas l'agraïment, que sentim la gent de Polinyà pel seu valuós legat.
Espero que tothom que begui aquestes precioses imatges del passat pugui recordar visualment com era Polinyà.
Ja que moltes persones nouvingudes no han tingut la sort de tenir aquest preciós llibre que vam fer els amics del museu.

L'abril del 2015 va venir a fer una visita a Polinyà la meva estimada amiga Dolors, ella venia a estiuejar a casa de la seva àvia al carrer del Pont fins després de la guerra que no va tornar a venir mai més, a causa de la mort sobtada a mans dels nacionals quan van entrar a Polinyà, ella que aleshores tenia cinc anys i anava acompanyada del seu avi encara se'n recorda. La van pujar en un carro fins a Barcelona amb l'avi malferit que no va arribar viu a Barcelona.

Jo, quan la vaig conèixer, sempre vaig voler treure-li el mal record que tenia de Polinyà. El mes d'abril amb la seva filla els vaig ensenyar Polinyà i el seu entorn, en visitar la masia de Can Monistrol i assabentar-se que la Cinta i el Pere eren dels pocs descendents vius directes de mossèn Cinto Verdaguer, la Dolors i la Tresa Clota van decidir que en el 114 aniversari de la mort de mossèn Cinto Verdaguer el Pere i la Cinta fossin els convidats d'honor en l'homenatge anual i l'ofrena floral a la tomba de mossèn Cinto. A causa de la seva precària salut, la Cinta no va venir, d'aquella trobada vam gravar imatges i un vídeo com a record i homenatge de la branca Mas Verdaguer residents a Polinyà i els seus descendents, tots originaris de Folgueroles.

  • El nostre treball gràfic està basat en tres fets, el naixement: Folgueroles.

  • La seva mort a: Vila joana – Vall Vidreres (Barcelona).

  • I el seu enterrament: Cementiri de Montjuïc.

Cintet i Pere, segons diuen els familiars tant el Pere de Can Monistrol com El Pere de Can Montllor tenen una gran semblança a Mossèn Cinto, sobretot els ulls clars i el nas.

La Maria Mas Verdaguer i els seus germans són l'origen dels descendents que varen venir de Folgueroles, per tant, els germans Sala Nosas i els seus cosins propietaris d'aquestes masies que ens envolten són descendents directes de la branca Mas Verdaguer, és l'origen d'unes quantes cases de  pagès dels voltants de Polinyà (Sentmenat i Palau de Plegamans, Can Moncad, Can Montllor, Can Cladelles, Can Burguès i Can Monistrol) que abans es dedicaven a la pagesia com a masovers igual que els quatres germans Sala Nossas. Totes aquestes masies, avui dia, es dediquen a la restauració i són tots ells cosins directes de Mossèn Cinto, fent d'aquesta manera que les masies perdurin en el temps, ja que totes estan restaurades.

La Masia de Can Monistrol és una excepció, es dedica al món agrari en particular a la cria de cavalls, de pura sang Espanyol, encara en l'actualitat el Pere i fins al gener del 2017 la Cinta han estat vivint com a masovers.

Polinyà diumenge 12 de juny de 2016, seguiment gràfic de la commemoració del 114 aniversari de la mort de Mossèn Cinto Verdaguer.
Convidats honorífics Cinta i Pere Sala Nosas, descendents de la branca Mas Verdaguer.

bottom of page